Associació d´Amics de la Història del Carlisme de Catalunya

Barcelona, 10 de Juny de 2008

Benvolgut amic:

Ens complau informar-te que aquest 2008 es compleixen els 175 anys de l'eclosió del carlisme com a moviment social i polític.

Per commemorar-ho, el Partit Carlí de Catalunya, (P.C.deC.), amb la col·laboració dels Amics de la Història del Carlisme de Catalunya, (AHCC), tenim previst realitzar conferències i taules rodones arreu del nostre país.

No es pot explicar la història de Catalunya sense tenir en compte les aportacions que els carlins i el carlisme han donat a la nostra nació des de començaments del segle XIX. També, no cal oblidar-ho, a totes les nacions hispanes.

El carlisme, a comptat de sempre amb l’aportació personal i desinteressada de les dones i homes del seu entorn social i polític. Això a fet possible que avui segueixi estan present a tot Espanya,  especialment a Catalunya,  fent unes aportacions ideològiques i d’estructura

Els  homes que de forma preponderant en les terres del País Basc, les de Navarra, les de Catalunya i les d’Aragó i València, s’alcen en armes enfront del govern de Madrid en morir Ferran VII, ho fan de manera explícita en defensa dels drets a la Corona de l’Infant Carles Maria Isidre de Borbó, que entenen ser del tot preferents als de la seva neboda, aleshores encara una nena, la futura Isabel II. Per a aquests homes el seu Príncep és el Rei Legítim i com tal l’anomenen Carles V.

Certament la pugna dinàstica fou un fet, però a ningú li resta avui cap dubte respecte a la real motivació de fons del conflicte. Eren dues concepcions antagòniques de l’ordenació estatal del país, les que s’enfrontaven. Pluralista, l’una, d’acord amb la constitució històrica del país, i unitarista, l’altra, segons les exigències resultants de considerar que a Espanya només hi havia una sola nació, l’espanyola, inventada el 1812 a Cadis, sobre la mort imposada “ad hoc” de les nacions espanyoles. El Carlisme, amb el seu Príncep al davant, defensava els Furs, que per sí mateixos eren expressió de la pluralitat. Els contraris, oficialment partidaris de la petita Isabel, sostenien l’Estat únic. No pot dir-se que la negació del pluralisme per part de la monarquia isabelina es produís tot just morí Ferran VII. Però el cert és que foren els partidaris del constitucionalisme els que, directa o indirectament, però amb total eficàcia, influïren ja en vida del “Desitjat” en la promoció de la filla d’aquest al tron i arribaren de fet a controlar el Poder. El retorn a la Constitució de Cadis era la crònica de la mort anunciada de l’Estat plural i aquesta mort es feu efectiva, darrera el motí de La Granja (... segueix)

Sempre és interessant poder datar els esdeveniments històrics, per més que, per entendre’ls millor, calgui sempre anlitzar-los en un context més ampli. No pretenem això en aquest moment, sinó tan sols situar l’inici del carlisme en aquella avinentesa quan Manuel María González, el 3 d’octubre de 1833, a Talavera de la Reina , llençà el crit de VIVA CARLOS V, en manifesta rebel.lia contra la proclamació de la filla de Ferran VII com a Reina d’Espanya. Sobre aquesta base real, podem afirmar en rigor històric que l’octubre d’enguany podem conmemorar el 175 aniversari de l’inici de la història del carlisme.

Si aquest fet històric tractés solament d’un plet dinàstic, que també ho és, se’ns faria molt estrany que aquest plet hagués provocat una guerra de set anys, dues altres posteriors i que encara es mantingués viu avui. Per tan, cal, encara que sigui breument i en resum, escatir altres aspectes inclosos en el lema que sintetitzà l’essència de la rebel.lia.

DÉU.-  Expresa la visió de la Història i de la societat d’acord amb els valors de la tradició cristiana pròpia de les nacions que constituien Espanya. Es clar, que també hi havia, en cada fase, aspectes propis de les circumstàncies, com ho fou la defensa dels Ordes Religiosos en els atacs de la desamortització, etc. Prevalien, però, sobretot i en tot temps els valors